«¿Quina realitat perseguia si s’entestava a no abandonar la seva ficció particular?». Novel·la, de Pol Beckmann (Quaderns Crema) Estava acostumada a teclejar de manera accelerada, amb un ritme frenètic. Sempre havia escrit sense parar i ho havia aconseguit fer a una velocitat extraordinària malgrat no haver controlat mai la mecanografia. Però no necessitava dotar-se d’aquest … More Blanc esperança
«Oblidar hauria de ser immediat, si no, recordar es torna una degradació, un acte de resistència. No el vull oblidar. Vull deixar de filosofar, d’estirar-me els cabells, esmicolar un gerro contra el terra, amagar-me sota el coixí, que algú que no sigui el meu pare em digui d’anar a sopar, tornar a viure com abans … More Sandàlies noves
«Quan la mort deixa de pertànyer als altres, és necessari fer-li un lloc amb cura a l’altra banda de l’escull, perquè, si no, n’ocuparia tot l’espai amb absoluta llibertat. Morir no és místic. Morir és físic, és lògic, és real». Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols (Edicions del Periscopi) Sentia de lluny … More Mitjons foradats
«El que era nou, a poc a poc, es va esgotant o s’elimina, però et miro a tu i sé segur que passarà el temps i estarem junts.» Passarà el temps, Els Pets Ho intento, però per més que vulgui crec que mai arribaré a entendre la pila de roba que camufla la cadira de … More La teva roba, el meu soroll i altres normes de convivència
«Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc temps per fer-les. Tantes coses a fer, llocs per recordar, llavis per besar, a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.» Tantes coses a fer, Els Pets Et lleves a les set del matí; et prens el luxe dels tan cobejats cinc minuts … More Sempre ens quedarà un petó
«Home is where the sea is». Si mai es perd, la trobareu vora del mar: casa seva. Allà és on comença el seu món i on acaben les seves preocupacions. On tot reneix i es recompon. És entre onades que se sent segura, lliure i plena. I des d’allà, la seva llar, observa l’entorn que … More L’àncora
«To be, or not to be, that is the question…». Hamlet, de William Shakespeare El condicional és aquest temps verbal que et fa ser algú diferent, que et transporta en un món hipotètic, en una esfera només imaginable en el teu subconscient. Quan era una adolescent, m’havia preguntat infinitat de vegades què hauria estat de … More I si…
«La muerte es algo que no debemos temer porque, mientras somos, la muerte no es, y cuando la muerte es, nosotros no somos». Antonio Machado Recordo especialment el dia que va morir la meva àvia materna. Feia tres setmanes que ens havia deixat l’avi. De sobte, amb pocs dies, la meva mare i la meva … More Viure la mort
«Esperant a que el cos cresca, esperant ser una tempesta, esperant que ell et mire, esperant que ella et cride, esperant a fer-te dona, esperant ser una persona, esperant a viure plana, esperant véncer la pena. Esperant…» Esperant, Obrint Pas Fa anys, quan vaig llegir El Petit Príncep, hi va haver una frase que em … More Compte enrere
«I ara tot està per fer, que no són temps de mirar enrere, tornarem a sortir al carrer amb la nostra gent». Ara!, Doctor Prats Arribo a casa després d’un dia cansat de feina. Comença l’estiu i la calor sembla que per fi ha arribat. Això m’ha fet pensar que ja seria el moment de … More Aquí i ara
Filosofía + Opinión + Textos. Text en català a https://blocs.mesvilaweb.cat/jfkl2196/
Un recull de llocs per visitar, conèixer i compartir de Catalunya
Contes, relats i paraules boniques
Educació, filosofia i alimentació com a eines transformadores
Ressenyes i presentacions.
Paraules de Troia 