I poder ser aigua…

«És necessària la resposta: contra l’immobilisme la protesta ja és cançó». Em pregunten per què canto, Cesk Freixas A fora plou. L’aigua de la pluja ha mullat els vidres que amb tan d’esforç vas netejar fa una setmana. Però t’és igual. T’agrada observar per la finestra del menjador l’aigua que cau sobre l’asfalt tan malbaratat … More I poder ser aigua…

Urnes de dignitat

  «No et limites a contemplar aquelles hores que ara venen. Baixa al carrer i participa. No podran res, davant d’un poble unit, alegre i combatiu». La flama, Obrint Pas Eren vora les cinc de la tarda. Portava ja dotze hores aguantant al pati del col·legi d’Arbúcies. Va ser en aquell moment quan vam rebre … More Urnes de dignitat

Democràcia, deien…

«Catalunya triomfant! Tornarà a ser rica i plena. Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba». Himne de Catalunya Avi, avui m’he recordat de tu. Ostres… He sentit tanta ràbia i impotència a dintre meu. T’he imaginat arraulit de fred, espantat i abandonat en el camp de concentració d’Argelers, a la Catalunya Nord, on vas … More Democràcia, deien…

Crits de dignitat

«Canto pel braç treballador que es vesteix de dignitat, quan fa vaga i perd el sou per conquerir el nostre futur. Per les mares i les àvies, contra el silenci del meu temps, per la democràcia plena, i la lluita permanent». Em pregunten per què canto, Cesk Freixas [Als meus companys i companyes de l’Arxiu … More Crits de dignitat

La dignitat

  “Pocs objectes són tan humans com la cadira. De fet, en si mateixa, la cadira no és res, tot deriva de l’ús que arriba a tenir i dels usuaris que se la fan seva. D’aquí que pugui ser indici i símbol de poder, però alhora d’una modèstia radical.” Xavier Antich, “La cadira, el lloc … More La dignitat