Som

«Som el fruit de totes les lluites que ens han precedit, el cor valent, coratge, alegria, l’esperança entre les dents i omplirem carrers i places de viles i ciutats, el crit al cel, som una terra petita amb un somni immens.» Un somni immens, d’Àlex Pérez i altres Amb el pas dels anys, després de … More Som

Blanc esperança

«¿Quina realitat perseguia si s’entestava a no abandonar la seva ficció particular?». Novel·la, de Pol Beckmann (Quaderns Crema) Estava acostumada a teclejar de manera accelerada, amb un ritme frenètic. Sempre havia escrit sense parar i ho havia aconseguit fer a una velocitat extraordinària malgrat no haver controlat mai la mecanografia. Però no necessitava dotar-se d’aquest … More Blanc esperança

Oreneta

«Alça el vol, marxa lluny, i què importa si ningú ho entén? Que les mateixes pors que ens ceguen són finestres plenes de llum. I alço el vol, marxo lluny, i què importa si ningú ho entén?». Serem ocells, d’Oques Grasses El cotxe és la seva primera casa. Sort que li agrada conduir o, si … More Oreneta

Adeu

«Did I disappoint you or let you down? Should I be feeling guilty Or let the judges frown? Because I saw the end before we’d begun Yes I saw you were blinded and I knew I had won So I took what’s mine by eternal right». Goodbye my lover, James Blunt   Aquelles parets pesaven … More Adeu

Arma instantània

«Me la suda que tinguis més likes i que et tiris fotos a llocs cars. M’agrada quan brilles, quan ets de veritat, quan portes la cara, la creu i molt gas». Més likes, d’Oques Grasses feat ZOO i Lildami Si la BBC, The Guardian, la CNN, The Wall Street Journal i The New York Times … More Arma instantània

Cumpleaniversari

«Que jo sé que he nascut per ser milionària perquè em tanquin el Louvre així com el MACBA cada dia celebrant el meu cumpleanys i dos lleopards corrent pel jardí de casa». Milionària, Rosalía Fa uns mesos, una estudiant universitària es va posar en contacte amb mi per demanar-me si podia revisar-li l’ortografia i sintaxi … More Cumpleaniversari

Sandàlies noves

«Oblidar hauria de ser immediat, si no, recordar es torna una degradació, un acte de resistència. No el vull oblidar. Vull deixar de filosofar, d’estirar-me els cabells, esmicolar un gerro contra el terra, amagar-me sota el coixí, que algú que no sigui el meu pare em digui d’anar a sopar, tornar a viure com abans … More Sandàlies noves

Mitjons foradats

«Quan la mort deixa de pertànyer als altres, és necessari fer-li un lloc amb cura a l’altra banda de l’escull, perquè, si no, n’ocuparia tot l’espai amb absoluta llibertat. Morir no és místic. Morir és físic, és lògic, és real». Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols (Edicions del Periscopi) Sentia de lluny … More Mitjons foradats