Fantasia

«Have I told you lately?
We are friends through this trip of…
Time, oh, what is time?
The kind of thing that no one knows
Take a look at who’s around you
Spin in circles, ring round with you».

Fantastic shine, de Love of Lesbian

Van ser uns segons, molt pocs, però suficients per adonar-me que estava palpant l’amistat, aquesta afecció que, segons el diccionari, es produeix entre dues o més persones i que va més enllà del lligam de sang i el sexe. És difícil tenir-la entre els dits i encara és més complicat evitar que s’escoli i no retorni. Però jo vaig tenir la sort d’acariciar-la, d’agafar-la ben fort per retenir-la a dintre meu però amb prou delicadesa per deixar que fluís i regués, una per una, totes les ànimes que la conformen. Hauria plorat de felicitat, perquè sabia que aquell vincle havia estat fruit d’una probabilitat remota, d’un instant concret que va decidir fer bategar junts els nostres cors i celebrar la unió que atzarosament havia nascut entre nosaltres. Però els meus sentits estaven massa ocupats descobrint aquesta fantasia forjada d’il·lusió, secrets compartits i rialles sinceres. D’afinitats que neixen del no-res i floreixen, de mirades còmplices i de fidelitat. De llibertat. De contraris que s’atrauen. De bé, perquè mai hem concebut el mal. El repic de plats, gots i coberts ressonava lluny, el món s’havia parat. Fins que, ja ben borratxa d’amor i suspesa en un univers paral·lel, un crit de guerra inesperat i els somriures confosos en l’ambient em van recordar que aquella fantasia feta de bocins de tots, màgics i brillants, era una amistat vertadera, tan terrenal com les abraçades de comiat que volíem eternes, tan sorollosa com el dring del brindis que inundava l’estança i tan infinita com el mar turquesa que ens guareix les ferides.