Oreneta

«Alça el vol, marxa lluny,
i què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
són finestres plenes de llum.
I alço el vol, marxo lluny,
i què importa si ningú ho entén?».

Serem ocells, d’Oques Grasses

dav
Núria al cap de Creus, maig 2019

El cotxe és la seva primera casa. Sort que li agrada conduir o, si més no, amb el temps ha après a conviure amb la carretera fins a considerar-la la seva millor aliada enmig d’un silenci, trencat únicament pel soroll d’un motor cansat de tants quilòmetres recorreguts i per recórrer. O, en el millor dels casos, per la melodia de les cançons d’Oques Grasses, tan esperançadores i regenedores. Un seguit de corbes constants, de cops de volant, de frenades i de canvis de marxa que sembla que no la portin enlloc malgrat llevar-se ben d’hora entre lleganyes i somnis prohibits, i anar a dormir ben tard perquè s’ha entretingut conversant amb totes les coses que encara té pendents. La Núria s’esforça molt per aconseguir resultats en la seva vida personal i professional. I, com no podia ser d’una altra manera, els obté, perquè només les persones autocrítiques i amb ànsies de millorar són capaces d’alliberar els desitjos del coixí i els llençols que els fan presoners. Res de «llavis de menta i peus petits» que titubegen: la sensibilitat i la tenacitat són les seves armes innates, no ha necessitat conrear-les perquè les porta en el seu interior; les carrega d’una manera tímida i a vegades poc tangible, i tot i que un excés de tot això de tant en tant la faci entrebancar, és obstinada, no les abandona i les fa brollar amb la força justa i necessària per a cada moment i circumstància.
Ella encara no ho sap, però allà, ben a prop, tothom albira un petit espai perquè aparqui el seu cotxe, posi el fre de mà, i corri de manera imparable fins al Montgrí per estendre les ales. Abans, però, es traurà els sostenidors perquè li fan massa nosa, i un cop lliure d’aquest obstacle que l’engabia en ella mateixa, arrenca el vol en la infinitud blava i de cotó per apoderar-se d’un futur prometedor, d’una llibertat indestructible i vivaç. Pura, feminista i rebel: com una oreneta, que migra, però sempre torna.

Helena


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s