Arma instantània

«Me la suda que tinguis més likes
i que et tiris fotos a llocs cars.
M’agrada quan brilles,
quan ets de veritat,
quan portes la cara,
la creu i molt gas».

Més likes, d’Oques Grasses feat ZOO i Lildami

Si la BBC, The Guardian, la CNN, The Wall Street Journal i The New York Times ho anunciaven és que havia deixat de ser un rumor per convertir-se en una certesa. TV3 i alguns mitjans espanyols també n’havien informat. Portava més de dues hores contrastant la notícia entre molts mitjans de comunicació mundials i ni un deia el contrari. No hi havia marxa enrere. Es va sentir més buida que mai: l’imperi que havia construït havia quedat en ruïnes en menys de quaranta-vuit hores i per molts esforços que hi posés, ella, que tan sols era una engruna enmig de tot el sistema, tampoc no podia fer-hi res. La realitat que durant nou anys havia bastit avui s’acabava, deixava de tenir valor. Una mostra més de com tot, que tant costa d’aconseguir, pot passar a no ser res en qüestió de poc temps.

Fins a dia d’avui, es pensava —i ho creia fermament— que tenia el control de la seva vida, dels seus dies, de la seva persona. Estava convençuda que qualsevol altre ésser es rendia als seus peus per ser qui era i per tot el camí que de mica en mica havia anat forjant. Fotografia rere fotografia, s’havia convertit en una de les noies més famoses i influents del país i no s’havia estat de res: viatges, festes, sopars, amors diversos, cursos d’anglès… i algunes —moltes— hores d’oficina, és clar. Sempre havia tingut en compte que exposar la seva vida privada d’una manera tan pública tenia un preu; el que no s’havia plantejat era les conseqüències que podia tenir que un dia les xarxes socials li explotessin a la cara, s’abolissin, que quedessin prohibides. Que el Facebook havia quedat obsolet des de feia temps era una evidència, però que decidissin eliminar-ne el rastre ja era quelcom molt diferent. Però, Instagram? Per què? Funcionava arreu i estava en un punt de màxima esplendor. No ho entenia ni s’ho explicava, malgrat haver-se llegit una vegada rere l’altra les justificacions de les autoritats que ho havien acordat.

Els centenars de seguidors deixarien d’existir. Tornaria a no ser. Tots els seus instants quedarien oblidats. Insta… Instants de què? D’una mateixa; dels moments feliços —o aparentment feliços—; dels viatges; de les amistats; de la família… Òbviament, calia estalviar-se les llàgrimes —les d’alegria estaven permeses—, els problemes, la cara sense maquillar i la cel·lulitis, perquè tot això Instagram no ho consentia, t’excloïa de ser suficientment natural. Milions de comptes s’alimentaven diàriament de l’egocentrisme imposat d’aquesta aplicació. Tot i que, perquè no dir-ho i reconèixer-ho, també havia estat motor de molts projectes i causes humanitàries, amb menor mesura, és clar.

ptr

No es podia imaginar el seu dia a dia sense la càmera, sense els seus likes, sense la fortalesa i saber estar que havia anat adquirint contra els haters que de tant en tant deixaven petjada en el seu perfil. Tot això l’havia fet créixer. I ara, per primera vegada en nou anys, experimentava la buidor i l’angoixa de trobar-se en un atzucac acompanyada de voltors afamats, sense suport. Tot just s’adonava que tota aquesta força era tan superficial que no li era suficient per suportar aquest revés, no se sentia capaç de superar-ho perquè ara ja només li quedava un mòbil amb milers de imatges inservibles a les quals havia dedicat tantes hores, treball i filtres. Així que solament li va quedar una sortida, l’única que aleshores veia i sentia: es va dirigir al lavabo arrossegant els peus pesants d’ungles perfectes, es va treure a poc a poc uns texans que feia dos dies havia rebut amb l’objectiu de promocionar la marca i la samarreta platejada Luis Vuitton que el seu pare li havia regalat per l’aniversari. Va trigar deu minuts sencers a omplir la banyera. Mentrestant, va repassar-se el maquillatge, la ratlla dels ulls i va triar el seu millor pintallavis. L’ocasió s’ho mereixia. Quan ja havia aconseguit la temperatura adient, s’hi va submergir, però abans, s’observà al mirall. Tenia la necessitat de veure per última vegada aquell rostre que havia captivat tantes persones. I només li van caldre dos minuts més per convèncer-se del que no hauria pensat mai que faria. Va poder agafar les fulles d’afaitar de la seva parella des de la banyera perfectament i, amb convicció, se les va passar pels canells. Lentament. Amb determinació i delicadesa, va fer un petit revolt per no malmetre el tatuatge que la unia a les seves germanes. Mentre veia la sang dolça i roja regalimar pel seu cos i confondre’s amb l’aigua, encara va tenir temps de fer-se l’última selfie per deixar constància del moment. Aquest sí que era únic i irrepetible. Després, l’arma suïcida, un mòbil d’última generació, va perdre’s entre el cos fràgil i delicat que anava perdent vida. Ell no moriria perquè era resistent a l’aigua. I uns segons —això sí que van ser instants— abans de perdre el coneixement, es va adonar que havia tingut el descuit de treure’s la roba interior. Llàstima, era excessivament cara per menystenir-la. Però ara ja era massa tard per penedir-se’n.

Quatre dies després, mentre les flors vestien el seu taüt i les llàgrimes s’apoderaven dels rostres dels familiars i amics —no hi va anar pràcticament cap influencer—, tots els mitjans que feia unes hores havien informat de l’eliminació de les xarxes socials feien aparèixer Mark Zuckerberg en prime time per anunciar que ben aviat els usuaris d’Android i iOS tindrien la possibilitat de descarregar-se als seus mòbils, tauletes i ordinadors una nova aplicació hereva de Facebook i Instagram amb unes competències informàtiques i d’edició molt avançades. La capacitat de recular en el temps, recuperar instants i de retornar seny i vides, però, encara no la tenien.

Helena

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s