Cumpleaniversari

«Que jo sé que he nascut per ser milionària
perquè em tanquin el Louvre així com el MACBA
cada dia celebrant el meu cumpleanys
i dos lleopards corrent pel jardí de casa».

Milionària, Rosalía

Fa uns mesos, una estudiant universitària es va posar en contacte amb mi per demanar-me si podia revisar-li l’ortografia i sintaxi d’un dels seus treballs. No vaig dubtar ni dos segons a dir-li que sí, per dues senzilles raons: primer, perquè havia confiat en mi amb els ulls tancats i, en segons lloc, perquè vaig valorar molt positivament que s’interessés per entregar una feina sense errades lingüístiques. Aquest gest seu em va sorprendre perquè a dia d’avui és molt difícil que qualsevol persona compti amb un corrector —sigui per la llengua que sigui— per polir textos. I no estic parlant tan sols de treballs universitaris, articles en diaris o llibres per publicar, em refereixo, també, a cartes de restaurant, anuncis i cartells publicitaris, publicacions a les xarxes socials d’una determinada empresa… La meva mirada amb les qüestions de llengua és la mateixa que la d’un dissenyador gràfic quan es posa les mans al cap per un logotip poc treballat o uns colors mal combinats. Sembla que el fet de parlar un idioma ja ens faci ser-ne totalment coneixedors i experts, però és que ni el nivell superior de català ens fa prou savis per creure’ns que parlant-lo ja el dominem a la perfecció.

Els meus dos anys dedicats a la correcció i el postgrau que he cursat per millorar els coneixements i cobrir les mancances que tenia m’han fet estimar encara més aquest ofici. Corregir no és només canviar una be alta per una ve baixa o treure la preposició davant d’un complement directe. Corregir també és dubtar de pràcticament tot el que està escrit, tenir intuïció per detectar expressions i conceptes mal usats i disposar de les eines i recursos necessaris per aclarir qualsevol dubte. I tot i així, després de passar-te una hora per entendre per què cal o no eliminar un pronom, encara poder debatre amb els companys altres possibles opcions i alternatives. És una feina que requereix paciència i molta minuciositat i, per suposat, un bon coneixement de l’idioma. És per això que crec que una mai no n’acaba de saber del tot, és un aprenentatge constant perquè la llengua evoluciona, igual com ho fa qualsevol altra disciplina i a darrere de tots els canvis i les normatives sempre hi ha una bona colla d’experts que ho han valorat i considerat. Eliminar la gran majoria d’accents diacrítics no és fruit de la idea d’algú que un bon dia es va llevar amb el peu esquerre, és el resultat de setmanes i mesos de debat amb l’objectiu de fer la llengua més accessible a la població. És per això que penso que no podem oblidar que les normatives canvien a fi de bé i, al final, una s’hi acostuma. Ara, després de gairebé tres anys, a mi ja no em fa mal veure un soc sense accent, com tampoc me’n fa que s’hagi acceptat degut a com a locució causal. Tot és qüestió d’assumir-ho i, sobretot, de respectar-ho.

S’ha de tenir en compte, també, que hi ha una diferència abismal entre el llenguatge escrit i el parlat, i que l’oralitat i els mitjans de comunicació tenen una gran influència sobre les normes que al final queden en paper. Que un cumpleanys no sigui normatiu en català, no vol dir que haguem de vetar-lo del nostre llenguatge col·loquial i quotidià, simplement perquè és propi d’una tradició i d’una cultura populars. Si algú és capaç de pensar que una noia catalana, de cognoms Vila i Tobella, de Sant Esteve de Sesrovires, no sap que la forma normativa en català és aniversari —o natalici, si és que volem ser més puristes— és que encara no deu haver entès prou bé que la Rosalia —i ho escric sense accent perquè em refereixo a la persona, que és com la coneixen al seu poble, i no a la cantant— es pren aquesta llicència perquè li ve de gust, perquè és artista. Et pot agradar més o menys el personatge o el seu estil musical, però no és just jutjar el seu art, perquè justament en això ens podem permetre crear lliurement. És clar que hem de tenir cura de la llengua, però que aquest cumpleanys no ens faci perdre els nervis, és clarament intencionat. Potser seria més urgent començar a preocupar-nos per tots els tinc que o els lis que diàriament corren per les megafonies dels supermercats, operadores i contestadors automàtics que, aquests sí, tindrien l’obligació de ser normatius perquè formen part d’un registre formal que es nota d’una hora lluny que no ha passat pel sedàs d’un bon assessorament lingüístic o que no es van assolir els conceptes amb satisfacció quan tocava —però d’això ja en parlarem en un altre moment.

paulabonet_dolçor
Dolçor, Paula Bonet i Amaia Crespo

També és curiós veure com els que es queixen d’aquesta incorrecció a la cançó de la Rosalía —ara amb accent perquè parlo de l’artista. Els correctors ens hem de justificar sempre— també són els mateixos que es preocupen per les botelles —forma acceptada en català, per cert— i no s’han adonat que a la cançó hi ha altres errades com escoltada —en lloc de escortada—, bautitzo —en lloc de batejo—, o, sense anar més lluny, que el títol hauria de ser Fucking Money, Man, amb una coma abans del vocatiu.

Per tant, només espero tres coses: que a la propera festa major canteu a ple pulmó el «reflexada la teva llum» de Boig per tu sense tenir en compte que Sau tampoc no va tenir la brillant idea de consultar el diccionari o que, simplement, li anava millor inventar-se una forma verbal per fer més fàcil la lletra. Que quan bufeu les espelmes mentre escolteu Aniversari dels Manel no tingueu present el «tamany» del mosquit. I que, sobretot, valoreu molt —i millor— la feina dels correctors i correctores que vetllen cada dia de les seves vides per la llengua i la cultura catalanes i que moltes vegades s’han de contenir per no sentir-se a dir «ets un repel·lent», mentre aquell «se m’ha caigut», «havera» o «la sucre» els rosega per dintre.

Així doncs, «bueno, pues molt bé, pues adiós». Fins la setmana vinent!

Helena
(amb hac, si us plau. Sense, sí que no us ho permeto!)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s