Sandàlies noves

«Oblidar hauria de ser immediat, si no, recordar es torna una degradació, un acte de resistència. No el vull oblidar. Vull deixar de filosofar, d’estirar-me els cabells, esmicolar un gerro contra el terra, amagar-me sota el coixí, que algú que no sigui el meu pare em digui d’anar a sopar, tornar a viure com abans i esquitxar alguna nit amb el perfum de la coqueteria. Això és el que vull, només això, la contradicció de veure’m capaç d’avançar per recuperar tot el que he deixat enrere.»

Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols (Edicions del Periscopi)

*Continuació del relat Mitjons foradats (22.05.2019)

Feia un bon sol i lluïa amb molta elegància unes sandàlies noves que una setmana enrere s’havia comprat al zoco de Fes. Tot i que li feien una mica de mal, sabia que era la típica molèstia d’unes sabates noves. Portava les ungles pintades d’un verd intens i un vestit de lli amb algunes arrugues perquè mai no havia estat gaire amiga de la planxa. Feia més d’un any que no estrenava calçat. La seva vida havia quedat aturada en les vambes grises de sola gastada i els mitjons vells i foradats que encara envaïen els calaixos del seu armari. Una pausa vital massa llarga, feixuga i difícil de suportar. Necessitava arrencar de nou i per això havia decidit tornar als orígens: retrobar-se amb l’inici per continuar avançant.

Havia aparcat el cotxe com havia pogut i es dirigia a cala Bona de Tossa de Mar, on tot havia començat un set de juliol de feia cinc anys. Allà, asseguda arran d’aigua, va deixar volar els pensaments mentre la brisa marina li escopia els records i li eixugava les pors. Feia ja un any, vint-i-un dies i unes quantes hores del seu últim Rivers of Babylon. Contra tot pronòstic, la germana de la Patri havia aconseguit controlar la tremolor dels dits al piano i el seu germà havia entonat gairebé a la perfecció les emes inicials de la cançó. La seva veu trencada va donar un toc de dramatisme a un adeu que colpia el cor de molts, de tota la multitud que va decidir acomiadar-se de qui havia estat filla, germana, neta, cosina, amiga… amant, confident. I vestida de blau turquesa per sempre, però sense corona de flors, perquè la seva mare havia intuït que la Patri hauria volgut que els rínxols li voleiessin lliures com el vent, sense impediments i ornaments. Tenia raó i era una acte d’amor respectar la darrera voluntat d’una mare que, malgrat alguns moments tensos, ho havia donat tot a canvi de res.

davTornar a l’origen havia estat dolorós, però necessari i saludable. Allà es va adonar que no és cert que el temps cura les ferides, simplement ajuda a guarir-les. Ella no volia oblidar, simplement desitjava aprendre a conviure amb la soledat, la pèrdua. L’Elsa s’havia privat de ser feliç durant totes aquelles setmanes, havia esvaït tots els somriures i rebutjat totes les petites engrunes d’esperança perquè creia que no es podia permetre sentir aquest plaer després de la mort de la seva parella. Al llarg d’aquells mesos, havia après que sobreviure a un naufragi com aquest és una experiència molt íntima i única per a cadascú i que no hi ha manuals d’autoajuda que valguin. Aquests llibres no expliquen que la mort pot ser tan incòmoda i molesta com un mitjó foradat i que pots retrobar-te amb la felicitat simplement comprant-te un nou calçat en un país impregnat de l’escalfor del sol i rodejat de dunes. I, justament en aquest precís instant, mentre admirava el verd de l’ungla del dit gros del peu que tantes vegades havia esquinçat els seus mitjons, va entendre que no es tractava de posar un punt final, sinó un punt i a part a tots els moments viscuts, les llàgrimes vessades i l’amor delitós i sense fronteres. Un punt i a part als mitjons foradats perquè volia, i per fi també podia, estrenar sandàlies noves per continuar caminant a ritme de Boney M, sense pàgines en blanc i només amb la llicència de puntuar, de tant en tant, el text de la seva nova vida amb uns punts suspensius que li permetessin dubtar per finalment escollir l’opció correcta: seguir amb pas ferm amb la força del record al pit i l’energia del mar als peus.

Helena

 


3 thoughts on “Sandàlies noves

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s