Estimada Júlia…

«No es neix dona, s’arriba a ser-ho. Cap destí biològic, psíquic o econòmic defineix la figura que revesteix en el si de la societat la femella humana; és el conjunt de la civilització el que elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat al qual es qualifica de femení.»

Simone de Beauvoir

Estimada Júlia,

El dia que la teva mare ens va dir que esperava una nena, em vaig posar molt contenta. Vaig pensar que els teus pares tenien molta sort de portar una nena al món i no vaig poder evitar imaginar-te amb un cabell fosc com el del teu pare contrastat amb unes galtones blanques i pures com les de la teva mare. Després et vaig imaginar ja una mica més crescudeta jugant al pati de casa teva i em vaig preguntar quina seria la teva millor distracció. Vull que sàpigues que segurament hi haurà molta gent que et regalarà vestidets roses, nines i cuinetes, però que si tu ets més amant dels cotxes, les pilotes de bàsquet o les aquarel·les, els que t’estimem —fins i tot abans de néixer— voldrem que siguis feliç amb la joguina que més et diverteixi, la que et faci somriure.
És important que tinguis present que algun dia, quan tinguis entre deu i quinze anys, et vindrà la regla. Aquesta és una condició pròpia de les dones que no podràs defugir i amb la qual hauràs d’aprendre a conviure. De fet, gràcies a això, tu ets al món i potser d’aquí a molts anys, si així ho desitges, tu també podràs tenir un fill o una filla. Però només si tu vols, perquè sàpigues que la societat en la qual vivim, això de no procrear, hi ha persones que encara no ho entenen ni ho conceben. Ah, me n’oblidava: juntament amb el sagnat mensual, et començaran a créixer els pits i el teu cos anirà canviant de manera progressiva. De ben segur que algun dia et posaràs a plorar perquè el teu nas no t’agrada o perquè no seràs tan esvelta com la influencer de ves a saber quina nova aplicació hi haurà d’aquí a molts anys. Però nosaltres serem aquí per recordar-te que tu ets preciosa així, amb els teus defectes i les teves virtuts, perquè uns quilos de més o uns pits poc voluptuosos no han de ser un impediment per sentir-te esplèndida i joiosa.

IMG-20190307-WA0009
Laura embarassada de la Júlia, març 2019

És més que probable que alguna nit tinguis por de tornar a casa tota sola, perquè desgraciadament hi ha homes que es creuen amb el dret d’intimidar-nos i jugar amb nosaltres sense cap mena de consentiment. De fer-nos sentir inferiors i d’avergonyir-nos per portar una faldilla per sobre els genolls. Però jo tinc la convicció que quan siguis prou adulta tot això ja haurà canviat i que s’haurà fet prou pedagogia i educació —i justícia— per ensenyar que no som les dones les que hem d’aprendre a ser víctimes i a gestionar les nostres pors i a protegir-nos. I és possible, també, que si algun dia aconsegueixes un càrrec laboral important, es posin en dubte les teves capacitats i es qüestioni tot l’esforç que hauràs fet per arribar-hi.
Llavors, si tot això no ha canviat, serà quan cada 8 de març tindràs la necessitat de fer-te sentir i de cridar als quatre vents que ser dona no hauria de ser un obstacle, sinó un desig. Demà moltes de nosaltres sortirem al carrer per reivindicar molts d’aquests drets que avui encara ens són privats. Per lluitar contra aquestes normes imposades d’un sistema patriarcal que decideix per nosaltres i ens diu com hem de ser, com ens hem de sentir i que ens fa viure amb temor i cautela. Posarem un peu a fora amb el puny alçat per demostrar al món que la veu de les dones està més viva que mai. Perquè volem que tu, bonica, tinguis la sort de ser més lliure del que ho hem estat la teva mare i jo, i encara més del que ho han estat les teves àvies i besàvies. Ets de la generació de l’esperança, de la llibertat, de les ales a punt d’arrencar el vol i del feminisme naixents entre clams i aplaudiments tenyits de lila. Tu, petita Júlia, seràs una dona i, malgrat les adversitats i els murs que tant ens costa esfondrar, és meravellós. Màgic. Únic. I nosaltres serem aquí, incondicionalment i en tot moment, perquè no et sentis sola en aquesta lluita que, per cert, guanyarem.

T’estem esperant amb molt d’amor.

Helena


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s