Persona non grata

«Aquest cop, fora del confessionari, mossèn Tomàs va ser taxatiu: “No vaig fer res greu, cap tocament de penis”.
La seva reacció va ser radicalment diferent de la que havia tingut en la primera trobada. Va repetir cinc cops “Per què surt ara això?”, molest perquè gairebé vint anys després de marxar de Vilobí apareguin aquestes acusacions […]».

De la confessió a la negació, Diari Ara

Al meu poble, Arbúcies, hi viu un desgraciat pederasta que fa cinquanta anys, quan exercia de mossèn a Vilobí d’Onyar, va abusar d’uns quants infants; una pràctica que va dur a terme durant tres dècades. Ara aquests fets s’han fet públics i, de nou, es torna a obrir una capsa de Pandora: l’etern dilema de l’Església catòlica davant abusos sexuals de membres del clergat a menors d’edat.

I jo em pregunto: algú pensa fer-hi alguna cosa? No ho sé, potser estaria bé que l’Ajuntament, que pel que tinc entès és la màxima representació d’un municipi —sobretot, si és un «poble molt viu»—, intervingués en aquesta qüestió i es dignés, com a mínim, a declarar aquest indesitjable persona non grata o, inclús, expulsar-la. A Llavaneres, Inés Arrimadas va ser considerada com a tal per la seva ideologia política; és que potser un abusador de nens i nenes no es mereix quelcom pitjor? Em fa l’efecte que les institucions públiques s’amaguen i actuen de manera superficial. On és el seu poder quan més les necessites? Sí, és molt important arreglar un pavelló o tapar amb quitrà els desperfectes d’un carrer. I també és molt important presentar un bon programa electoral per a la propera cita a les urnes. Sobretot, si es compleix. Però, i què n’hem de dir dels drets de les persones i dels seus sentiments? On queda la dignitat? L’infant humiliat a causa d’uns tocaments no consentits i que ara té seixanta anys ha callat durant molt de temps el que és —segurament— l’episodi més dur de la seva vida, i ara que per fi s’ha vist amb la valentia de treure’s aquesta llosa de sobre, mereix un respecte que, des del meu punt de vista, també passa per l’actuació de les institucions. Tinc entès —i mira que la política no és un àmbit que domini a la perfecció— que governar també vol dir defensar uns ideals, procurar el bé comú i vetllar per la felicitat de les persones. També vol dir posar pau i tancar ferides. I ara Arbúcies té l’oportunitat de guarir les d’aquelles persones que en el seu moment estaven envaïdes per la por, la inseguretat i la innocència. Els canvis i l’evolució humana també es treballen des de dins, des del cor. No en tenim prou amb el seu perdó que, per altra banda, perd tot el sentit quan posteriorment nega uns fets que primer semblava haver confessat (vegeu l’article citat a l’inici). No volem que aquesta persona faci vida a casa nostra. No és benvingut. I no podem permetre que visqui sota el mateix sostre que les nostres àvies i avis. A mi em repugna pensar que la meva, d’àvia, avui podria compartir taula amb aquest individu. I no, no ens serveix l’excusa del «pobre vellet» de noranta anys. Mai és tard per fer justícia i, a vegades, aquesta justícia no cal ni que es perdi entre papers, lleis i reixes, només cal que sigui ètica i moral. Potser no és necessari res més perquè algú que va patir tant dolor avui per fi dormi en pau.

Helena


One thought on “Persona non grata

  1. Helena!
    Cada vegada més sensible i contundent davant les injustícies.
    En un tema tant delicat com aquest cal protestar i presentar alternatives i tu com a veïna del poble ho fas i penso, de manera encertada.
    M’agrada! Endavant!☺

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s