I tu, què n’opines?

«A veces se confunde la ‘libertad de expresión’ con la ‘libertad de prisión’; o se reduce a la voluntad de grupos de empresarios que deciden que noticias existen y que noticias no existen».

Eduardo Galeano

mafalda (1)Sempre he procurat tenir empatia amb opinions diferents a la meva. Crec que des del bon diàleg i el respecte mantenir una conversa en la qual hi ha diversos punts de vista sobre un mateix tema és molt enriquidor i positiu. A vegades, ens pensem que un mateix té la veritat absoluta i és necessari que se’ns presenti una mirada diferent i se’ns plantegin noves vessants sobre una qüestió. Això és fonamental en un país democràtic en què la llibertat d’expressió hauria de ser garantida en tots els àmbits i sectors. Ara bé, sovint també em pregunto fins a quin punt hem de ser respectuosos amb segons quines opinions si aquestes estan mancades d’ètica. On és la línia vermella de la llibertat d’expressió? Hem de considerar totes les opcions que se’ns proposen com a vàlides?

M’explico: la teoria està molt bé, en un debat poden haver-hi múltiples perspectives i tothom, amb calma i tolerància, pot refutar uns arguments i exposar-ne uns altres. Però què passa quan s’està posant sobre la taula una idea que moralment no és correcta? I, què entenem per moralment incorrecte? El que a mi em pot semblar una barbaritat, per a algú altre pot ser la cosa més lògica del món, però i sí aquesta cosa perjudica algú i èticament no pot ser acceptada?

mafalda-la-nina-rebelde-que-odiaba-la-sopa

Per exemple, puc mostrar-me tolerant amb una persona que posa al mateix nivell l’avortament i una mort per violència de gènere? Jo, per suposat, no ho concebo. Crec que hi ha una diferència molt gran entre tolerar que algú estigui en contra de l’avortament i respectar que entengui aquests dos fets com a iguals davant la llei i l’ètica. No podem dir que una dona que decideix avortar —fet que comporta una càrrega emocional molt gran— ha matat el seu fill i equiparar-ho amb un home que assassina la seva parella. Una aborció pot tenir múltiples raons i justificacions, matar una dona només pot ser per despit, odi i gelosia. De la mateixa manera, no podem permetre que algú pensi que totes les persones que fugen del seu país i arrisquen la seva vida intentant travessar el Mediterrani són potencialment terroristes pel simple fet de ser musulmanes i, per tant, barrar-los el pas. A Hitler també li feia nosa la comunitat jueva i va decidir treure’s de sobre sis milions de persones. Ras i curt. Però tan trist com cert. Hem d’acceptar aquesta manera de fer i de ser simplement perquè ens han ensenyat a ser correctes amb els altres? Podem entendre que algú tingui un pensament més de dretes o d’esquerres, que prefereixi muntar una cooperativa en lloc d’una empresa convencional o que no estigui a favor de l’avortament. Qualsevol trobaria mil raons per defensar cada postura i també per rebatre-la. Però, què hem de fer amb els comportaments o pensaments amorals?

mafalda 01Des del meu punt de vista, no els podem aprovar. I de ben segur que algú em diria que estic sent dràstica i que estic qüestionant la llibertat d’expressió —que tant reivindiquem últimament. Però a aquest algú —possiblement un votant de VOX, C’s o el PP— li diria que ell amb les seves idees n’està privant d’altres, les empresona, i que quan la llibertat d’un mateix acaba on comença la dels altres (J. P. Sartre) vol dir que la seva ideologia perjudica el benestar d’una majoria i, per aquest motiu, no s’hauria de concebre. Està bé ser tolerant i considerat, però només amb qui tingui unes idees que no siguin en detriment d’altres, ja que respectar segons què pot ser perillós i pot atemptar contra els drets d’algunes persones. I quan dic perillós, vull dir que encara que siguem capaços de veure les diferències entre pedofília —trastorn de la inclinació sexual que es caracteritza per les fantasia sexuals amb menors— i la pederàstia —relació sexual no consentida, o sigui, abús, entre un adult i un menor— no significa que puguem acceptar la pedofília dins la nostra societat, perquè si ho fem, estem contribuint a promoure-la i a permetre que aquest individu que avui té fantasies sexuals a la seva ment, algun dia les faci realitat. Per tant, no, no podem defensar la idea de «que cadascú pensi i senti el que vulgui» perquè aquest pensament pot portar a conseqüències fatals i a desenllaços tràgics. Llibertat d’expressió, sí (només faltaria!), i amb una ètica que sempre passi per davant. Hem de ser prou hàbils i prou atents per saber destriar entre opinions vàlides i opinions amorals i, a partir d’aquí, ser conseqüents i intentar, per tots els mitjans possibles —pedagògics, socials, culturals…— deslliurar-nos d’idees i comportaments que poden ser molt perjudicials per l’ètica i el respecte. Per tant, el nostre deure com a ciutadans del món és vetllar per la integritat humana i fer front a opinions aterradores i injustes. I tot això només ho aconseguirem i combatrem reivindicant-nos constantment, a través d’un vot ben pensat i deliberat a les urnes, llegint molt i amb educació, molta educació, des de la base i el carrer, que és on floreixen les idees i d’on neixen les vides reals i palpables, i des d’on posarem fi al despotisme de dalt, que ens vol ignorants i incultes.

Helena

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s