Un parell d’ovaris

«Para mí, tener la regla no es algo agradable. Sufrir la tiranía de las hormonas que te dominan, te esclavizan y te llevan a tu límite físico y emocional, es un proceso por el que pasamos una vez al mes millones de mujeres en todo el planeta. Y lo hacemos como si no pasara nada. Si nos duele, nos medicamos. Y si nos pone irritables o tristes, lo intentamos disimular».

Sí, queridos, tengo la regla y así es como me afecta, Tatiana López, El País, 15.11.2017

lola vendetta la reglaJa hi tornem a ser: et lleves cansada, de mal humor i amb dos grans de pus nous a la cara. Un és prou dissimulat perquè el serrell, ja massa llarg, te’l tapa, —menys mal, penses mentre agafes la base del maquillatge—; però l’altre ha tingut la brillant idea de sortir al bell mig de les teves molsudes galtes. A més, els ossos et fan un mal considerable i, per acabar-ho de rematar, tornes a tenir mal de queixal. Un dolor d’aquests punyents que, fins i tot, et talla el somriure. Però bé, com cada mes quan tens els mateixos símptomes, i encara que et sentis d’allò més derrotada, t’aixeques del llit i afrontes els primers minuts del dia amb dignitat.

Arribes deu minuts tard a la feina a causa de la teva menstruació, que t’ha alentit una mica el pas, ja que el dia anterior no vas calcular que t’havies de llevar uns cinc minuts abans perquè, és clar, no sabies que justament avui sagnaries. També podria haver passat demà, o l’altre. Realment és un càlcul una mica incert, com la vida mateixa. Passes el matí entre eufòria i ganes de plorar d’un error que has comès, però tu, valenta de mena, continues encarant la jornada malgrat unes hormones que et fan la guitza i que tot sovint ni tu mateixa pots arribar a entendre.

Que al lavabo del teu lloc de treball no hi hagi una paperera et fa pensar en la poca empatia de qui va decidir contractar-te: és clar, uns quants treballadors són nois, les teves companyes ja ratllen la menopausa i tu, encara joveneta, no goses alçar la mà a les reunions de cada dimecres per demanar un simple cubell per a dipositar aquest material tan car, tan incòmode però tan imprescindible i bàsic per a la teva higiene personal: les compreses —als tampons ja fa temps que vas decidir dir-los adeu, no t’anaven bé i et feien nosa. Segurament, no li donen la importància que es mereix o, fins i tot, algú seria capaç de dir-te que ho llencis tot a la mateixa paperera de sota la taula on treballes sense pensar que, a vegades, desprèn una olor que segur que no agrada a ningú. De fet, ja fa uns quants anys que vas decidir provar la copa menstrual, la millor inversió dels teus últims anys. Però com és natural, a vegades t’oblides d’endur-te-la i per precaució, també et poses una compresa.

copaDurant el dia, entre gota i gota, les remogudes de panxa i viatges al lavabo, et qüestiones una vegada rere l’altra per què continua sent un tema tabú parlar de la menstruació. També et preguntes per què en aquella tutoria de primer d’ESO de fa ja tants anys va venir una comercial d’Evax o Ausonia —repeteixo: una, no fos cas— a explicar-te com funcionaven les compreses i els tampons i no ho va fer algú entès en reproducció i salut sexual. És clar, la qüestió principal no és educar: és vendre. I potser per això, justament perquè estaves farta del vergonyós IVA d’un producte de primera necessitat que, a sobre, contamina extremadament, vas passar-te a la copa menstrual. A més, tants anys després, continues sorpresa pensant que aquell dia van fer fora els nois de la classe perquè  la regla era un tema que «no els incumbia». Totalment comprensible: segur que cap d’ells deu tenir una germana, mare o futures filles que algun dia es veuran perdudes en un passadís de supermercat davant d’una prestatgeria plena de marques i colors triant quina és la millor compresa per passar el seu cicle.

regla

I arriba la nit. Després d’un dia feixuc, d’anades i vingudes de bons i mals ànims, per fi t’estires al sofà i et recordes a tu mateixa que sí, que tens un bon parell d’ovaris perquè demà, encara que sigui dopada d’ibuprofenos, et tornaràs a llevar amb els teus dos grans encara més emprenyats i preparats per enfrontar un nou dia, sempre des de la discreció i el silenci. I sí, aquesta vegada posaràs el despertador cinc minuts abans per dedicar-te el temps necessari en aquest ritual tan de dones, tan repetit, tan pesat i tan íntim, però en realitat, tan compartit per la meitat de la població del planeta.

lola vendetta

Helena

*L’article conté tres enllaços: dos són articles publicats a dos diaris diferents sobre la regla i el seu cost; l’altre, és un enllaç directe a un vídeo de Youtube que et dona informació sobre la copa mentrual.

*Totes les imatges que il·lustren la publicació són de Lola Vendetta.

Anuncis

One thought on “Un parell d’ovaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s