Soc de lletres

«Nunca consideres el estudio como una obligación, sino como una oportunidad para penetrar en el bello y maravilloso mundo del saber».
Albert Einstein

Quan vaig començar la carrera d’Història de l’Art tot sovint havia d’aguantar les cares llargues i de sorpresa de les persones que em preguntaven què estudiava. «I quines sortides té això? Per a què et servirà?» són les típiques preguntes impertinents a les quals respondries amb la mateixa cara de desgana de l’interlocutor que t’ha mirat quan li deies que estudiaves una carrera d’humanitats. Mai no he entès aquest menyspreu pels estudis «de lletres» i no l’entenc perquè crec que el valor que tenen és incalculable,  fonamental i bàsic per comprendre qui som, d’on venim i cap a on anem.

Segurament, la majoria de vosaltres haureu sentit a dir que qui no recorda la seva història està condemnat a repetir-la. El que per a molts és una evidència, sembla que per a molts altres no deixa de ser una banalitat, una mandra infinita. I és que no saber història i no conèixer-la és molt perillós, tant que tornar a viure tragèdies com l’Holocaust o la Guerra Civil seria un retrocés i un drama evitables amb una mica d’educació, pedagogia i consciència social. I és que la història no només s’aprèn a les escoles i centres educatius: la història es fa, la fem tots. O és que l’1 d’octubre, en el qual tots vam participar, no apareixerà als llibres de text explicat com una jornada històrica que va marcar un abans i un després de la societat, política i cultura catalanes? Ens sentiríem totalment oblidats si els estudiosos ignoressin que aquest dia va existir. I ens indignaríem perquè aquesta lluita a peu de carrer va comportar ferits, emocions i presos polítics. Ens va marcar com a persones i com a habitants del nostre país i ens ompliria de ràbia i ens resultaria molt decebedor que s’oblidés la causa per la quan vam lluitar i continuem lluitant. Això no ho expliquen els llibres, però sí que perviu en el sentiment i els cors de tots els que ho vam viure. I és per aquesta raó que és tan important.

l'escola d'atenes
L’escola d’Atenes, Raffaello Sanzio, 1509-1510

I sí, jo vaig estudiar Història de l’Art i encara que avui dia sé que no és la meva vocació ni el camí que seguirà la meva carrera professional, em satisfà enormement haver dedicat quatre anys de la meva vida a aquest saber que m’ha permès ser una mica més sàvia. Així que, si us plau, si mai algú us torna a dir que estudia humanitats, mireu-lo amb el mateix respecte que miraríeu un físic o un enginyer. Els que som d’aquest àmbit tampoc us demanem que us apassioni. A mi tampoc m’agraden les matemàtiques, ni la química, però tan sols cal ser conscients de la seva importància i el seu pes al món. Perquè si, per exemple, teniu la capacitat d’escriure és gràcies a un lingüista i un filòleg que han destinat els seus esforços a vetllar per la llengua i per fer-nos entendre. De la mateixa manera que hem d’agrair als comerciants que van necessitar fer càlculs per donar un valor als seus productes i que, en un futur, van convertir-se en grans matemàtics. No oblidem que totes les disciplines mereixen ser respectades i que allò més abstracte, més profund o que surt del cor, també pot aportar grans avenços i progressos. Així que agraeixo eternament a qui em va ensenyar que el saber no ocupa lloc i que aprendre amb respecte i rigor és la nostra gran fita per convertir-nos en millors persones, de números, de lletres o d’arts escèniques, però persones, al cap i a la fi.

Helena

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s