Tornar a començar

«Que l’única veritat arreu que és clara, rassa i pura
és que al pot petit sempre hi haurà poca confitura.
I que tornar sempre es la millor part de l’aventura…
Tornar, sempre es la millor part de l’aventura…».

El matrimoni Arnolfini, Els Amics de les Arts

Fa uns anys, quan era estudiant i treballava només els caps de setmana i a l’estiu, a principis de curs, sempre valorava tornar a la rutina. La quotidianitat suposava traslladar-se de nou a Girona amb els meus companys de pis i madurar plegats. Les primeres rentadores i els primers macarrons a la bolonyesa. Les tardes de neteja i, també, les xerrades i reflexions fins a altes hores de la nit mentre rèiem de tot i de res. Setembre significava reprendre moltes coses que havíem aturat dos mesos enrere, veure de nou els amics de la universitat i compartir estones de bar i de classe. També volia dir respirar aquella olor de llibres a la biblioteca, que tantes hores ens va acollir. Trobo a faltar totes aquestes classes que ens van enriquir i impregnar de cultura i art. Enyoro les magnífiques hores lectives amb la Lluïsa, tan metòdica però tan sàvia, i a qui no oblido ni ho faré mai. A vegades, molt sovint, recordo la dolçor de la Carme i tots els coneixements sobre música apresos entre grans melodies i ritmes musicals que han fet història. I, sobretot, trobo a faltar la gran passió amb què en Xavier Antich no només ens explicava l’art contemporani i la seva estètica, sinó també totes aquelles lliçons i referències històriques que tant m’han ensenyat. Potser trobo menys a faltar les anades i vingudes en tren cada cap de setmana. Jo era d’aquestes que necessitava tornar a casa cada divendres, a respirar aires del Montseny per agafar energia i gastar-la tota de dilluns a divendres. Enyoro també els dijous universitaris. En canvi, potser prefereixo guardar en un calaix tots els divendres de ressaca. Per a mi aquestes continuen essent les millors nits de festa que he passat mai. Quants hores al mirall aprenent a maquillar-me i triant els meus millors conjunts de roba… Arreglar-se per anar a discoteques impossibles a les quals ara mai tornaria era tot un ritual. Però ho fèiem perquè això ens feia sentir vius, perquè era el que havíem escollit i volíem viure-ho tan intensament com fos possible.

54810_3697212683240_1952444276_o
Companys de la Universitat (Pepe, Àlex, Cristian, Meri, Sara M., Marta i Mireia. Falta la Sara R.) . Maig 2012

Potser per tot això valorava la rentrée, l’esperava i la desitjava. Sabia que cada dia seria diferent i calia exprimir-lo al màxim. Ara, setembre vol dir tornar a la rutina de debò, a aquella que quan tenim divuit anys veiem tan lluny i per la qual alguns passem tantes hores estudiant o formant-nos. Vol dir donar valor i sentit a tots els coneixements que vam adquirir i ens van ajudar a créixer. M’agrada recordar aquesta època. Sempre he pensat que és important viure cada etapa de la vida al màxim i sento que és així com ho vaig fer. Ho sé perquè a dia d’avui puc recordar tot això amb un somriure i amb la certesa que gran part de tot el que vaig aprendre aleshores és el que m’ha fet ser qui soc ara. Setembre també vol dir això: tornar-se una mica nostàlgic, enyorar el que has deixat enrere i destapar el magatzem dels records. És tornar a començar i els inicis sempre són especials.

Helena

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s