You’re my person

«You’re my person. I need you alive. You make me brave».

Cristina Yang, Grey’s Anatomy, 10×24

Fa anys estava preocupada perquè quan em preguntava qui era la meva millor amiga o el meu millor amic em costava molt dir un nom. Possiblement perquè mai he tingut una persona «preferida» i m’hauria agradat tenir-la. O potser perquè estic rodejada de molt bones persones i seria incapaç de triar-ne una. Amb el temps, però, m’he adonat que si només em quedés una trucada d’emergència a la meva vida, tindria molt clar quin número marcaria: el teu, germana meva.

sisters
Núria i Helena, graduació UdG. Juny 2013

Núria, des de ben petites has estat el meu referent. Quan era una nena, i ho saps prou bé, sempre havia volgut ser tu. Eres el meu mirall, el meu camí. Jo era la teva ombra. Si a tu t’agradava el color verd, a mi també. El cavall era el teu animal preferit, doncs el meu, també. Fins i tot, em conformava a tenir el Cocoliso perquè sabia que a tu et feia més il·lusió tenir la Cocolisa. El meu món eres tu. Feies una passa i jo n’havia de fer dues per atrapar-te. Però no m’importava haver de córrer i cansar-me si era amb tu. No m’importava perquè, per a mi, tot el que feies tu em semblava meravellós.

Un dia, quan encara eres un infant, em vas dir que jo havia de ser jo, que no podia imitar-te en tot perquè cada persona era única. I, aquí estem, uns quants anys després convertides en dues noies completament diferents i amb objectius de vida que no s’assemblen gaire. Dues persones de caràcter pràcticament oposat que es respecten i s’estimen justament perquè han après i entès que la perfecció no existeix i que els camins poden arribar a unir-se malgrat la distància i les adversitats.

yang grey
Cristina Yang i Meredith Grey, Grey’s Anatomy

Ara ja no només som germanes, som amigues. Ets la meva persona. Ara sí, per fi, sé qui és la meva millor amiga. La tenia a casa i jo, tossuda, volia trobar-la a fora. Continues sent el mirall que tant necessitava durant la infància, però ara amb el convenciment que si ets tu qui es trenca en mil bocins, seré capaç de reconstruir-te perquè ara ja sóc jo, amb la meva valentia i els meus defectes. I tu ets la meva Cristina Yang d’Anatomía de Grey: decidida, enèrgica i amb caràcter. I sé que jo sóc la teva Meredith, emocional i racional al mateix temps. O potser podríem dir-ho al revés. Tant és. Al cap i a la fi, som filles d’una mateixa panxa i això uneix més que cap altra cosa al món. Així que, si us plau, siguis qui siguis i com siguis, fes-me un favor: si mai fas com la Cristina i te’n vas de Seattle, recorda que la teva trucada d’emergència també puc ser jo. T’agafaré el telèfon. Pots estar-ne segura.

Helena

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s