«If you love someone, you tell them. Even you’re scared that’s not the right thing. Even you’re scared that it will cause problems. Even you’re scared that it will burn your life to the ground. You say it and you say it loud. And then you go from there».
Mark Sloan, Grey’s Anatomy, 9×02
Estimar és tornar a casa després de barallar-te amb la teva parella i fondre-us a petons. És tornar a començar plegats i reconstruir allò que un dia es va trencar en mil bocins. És quedar-te sense alè quan veus que el seu món s’enfonsa. I recuperar la respiració quan s’aplana el camí. És observar la immensitat de les muntanyes i emocionar-te amb la remor de la natura. També és compartir records d’infantesa amb els teus germans quan ja sou prou grans per valorar tot el que heu viscut. Ser estimat és aferrar-te a aquella abraçada que feia tant de temps que esperaves i que semblava que mai arribava. Amor és sentir-se orgullós d’un mateix i feliç de viure. És potenciar les virtuts dels teus i a la vegada és saber renyar amb les paraules justes i precises. Voler la vida és saber apreciar cada posta de sol, cada gota de pluja que rega els camps per fer créixer les flors a la primavera. Estimar algú és convertir les seves llàgrimes en serenitat i calma. És avançar plegats agafats de les mans. És mirar junts el mateix horitzó. O, potser, és saber trobar el moment just per deixar-vos anar, volar i sentir-vos lliures. És entendre que el silenci a vegades és el millor aliat i que les paraules només són això: paraules. També és plorar de riure i saltar d’alegria. És ser extraordinaris junts i també per separat. Sentir amor per algú és perdonar els seus errors i, al mateix temps, perdonar-te els teus i no culpar-te per haver fallat. L’amor ho és tot. Mai no és tard per estimar. I mai no és tard per dir-ho. En realitat, no és que al món falti amor, és que la gent té por d’expressar-lo i, fins i tot, de sentir-lo.
Helena
Paraules de Troia 