Imperfeccions

«Els escriptors dediquem moltes hores a la nostra feina i fer un bon llibre requereix una preparació que no es valora gaire».

David Cirici, Entrevista al Diari Ara, 02/02/2017

Aquell pèl que sempre li creix a la cella i que va en direcció oposada a la resta de pèls sempre li ha semblat molest i poc atractiu. Se l’arrenca tot sovint. De fet, és el típic pèl que només es veu ella, però com que li ha agafat mania, la solució és fer-lo fora. Aquest matí també s’ha intentat petar el gra de la barbeta que li surt cada més quan té la regla. Amb qüestió de dos anys, ha augmentat gairebé dues talles dels seus pantalons. I els seus peus? Tampoc és que siguin precisament la part més bonica del seu cos…

Hi ha una cosa, però, una imperfecció totalment reprovable i que no pot evitar: es mossega les ungles dia sí i dia també perquè el seu és un caràcter ansiós i intranquil. A vegades es mira al mirall mentre té el dit a la boca i reconeix que està realment lletja. La cara li queda deformada. Aquest gest no l’afavoreix gens ni mica. Llavors, s’oblida del pèl que va en contra direcció i d’aquell gra tan emprenyador. Els nervis que la roseguen per dintre són els mateixos que han rosegat les seves ungles des que té memòria.

Tot sovint es recorda que hi ha qui diu que la primera cosa en què es fixa d’una persona són les seves mans. D’alguna manera, les nostres mans són el reflex de l’ànima, com també ho és el nostre rostre. I, certament, qui es fixi en les seves mans les trobarà lletges. Rosegades i poc cuidades, són la viva imatge d’una manera de fer nerviosa i intranquil·la. I això l’entristeix una mica, perquè sap que aquesta visió tan simplista no li fa justícia.

màquina d'escriure
Sense títol, 2008, Manuel Domínguez

I és que per estrany i difícil que sembli, hi ha moments que aconsegueix no mossegar-se les ungles: les mateixes mans que destrossa diàriament són les que tot sovint agafen un teclat i es posen a redactar idees, sentiments i reflexions. Llavors, és quan s’oblida d’aquesta debilitat seva i aconsegueix transportar-se. Aconsegueix ser ella i deixar enrere les seves preocupacions (sovint completament banals, és clar). Potser és que aquesta afició seva és de les poques coses que la relaxa. No deixa de ser curiós que allà on hi ha la seva mancança més gran, també hi hagi la seva gran passió: escriure.

Potser és que, justament, dins de les imperfeccions de cadascú encara és possible trobar-hi aquell bocí de qualitats que ens fan millors.

Helena

 


2 thoughts on “Imperfeccions

  1. Helena, tens idea per a treure suc d’accions que tenim interioritzades, relacionar-les amb altres i confeccionar-ne un relat amb cotingut i senzillesa. M’agrada!🌻😚

    M'agrada

  2. Jo també me les mossego des que tinc us de raó. A vegades em fa vergonya me les mirin. Però sóc jo i sóc així. Com m’agraf N els teus escrits, les teves reflexions. Enhorabona! 💋 💋

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s