Boom!

“You may say I’m a dreamer,
but I’m not the only one.
I hope Someday you will join us,
and the world will be es one.”

Imagine, John Lennon

 

Exploten bombes arreu. I exploten cada dia, matant persones innocents, infants, famílies senceres. Són bombes d’odi i avarícia. Projectils sense pietat que aterren dràsticament al cor de persones que estimem i, al mateix temps, atempten contra els éssers que continuem vius intentant sostenir aquest planeta que es desintegra a marxes forçades i salvatgement. Són bombes que cremen i alhora congelen. Bombes de pànic que ens desfan cada dia una mica. Artefactes que ens converteixen en un granet de sorra insignificant en aquest món on les persones romàntiques sembla que no hi tenim cabuda.

marc-riboud-girl-offering-a-flower-to-the-soldiers
Noia oferint una flor a un soldat (símbol de pau contra la Guerra del Vietnam), Marc Riboud, 1967

És difícil imaginar-se vivint en un món en pau, tal com el descrivia John Lennon. Segurament, aquesta és una idea utòpica i amb possibilitats tan remotes que, al final, enmig de tot aquest miserable caos, cada persona intenta trobar la felicitat, ni que sigui un xic, en allò que a poc a poc va florint bondadosament en el seu camí. Vull pensar que encara hi ha lloc per bombes de felicitat. Vull creure que, per contradictori que sembli, encara es pot explotar d’alegria. Perquè malgrat que sigui tot tan nefast i mesquí, hi ha d’haver lloc per l’esperança i la victòria. Hi ha d’haver lloc per aquest amor tan punyent i amagat que ens queda per repartir i fer esclatar. Hi ha de ser, perquè si no, estem perduts.

Explotem de tendresa. Esclatem a riure. Gaudim com si no hi hagués demà. Omplim-nos de joia. Intentem ser un. Guardem un trosset dels nostres cors per tot allò que ens remou amb intensitat per dintre. En definitiva, vivim. Però no oblidem que enllà, lluny o prop de casa, hi ha bombes que exploten i, precisament, aquestes no són de felicitat. La lluita dels cors i que defuig armes i malvolença continua. I ho farem, perquè l’ésser humà és tan cruel com incansablement imparable.

Helena

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s