Pors secretes

«Por de dormir 
i que en despertar-me tot hagi canviat, 
sense recordar què ens fa viure plegats 
com si fóssim estranys, 
de sentir la rutina 
rosegant-nos per dintre.» 

Por, Els Pets

La llanterna s’ha convertit en la millor amiga de la Sara a les nits. I ho és en secret. Cada dia, després que la mare o el pare la portin a dormir, apaguin el llum de l’habitació i ajustin la porta, la Sara s’aixeca sigil·losament i obre el primer calaix de sota el llit. D’allà, en treu el seu tresor més preuat: la llanterna que fa dos anys li va regalar el seu avi per anar de colònies amb l’esplai. Aquell petit regal li havia salvat la vida. O, si més no, la salvaria de passar-se més nits desperta.

Abans d’obrir el llum de la llanterna, la Sara sempre s’assegura que no hi hagi els pares o el seu germà a prop. I, quan ja està completament convençuda del seu silenci i la seva solitud, s’estira dins el llit, s’embolcalla amb els llençols i l’encén. Al mateix temps, mentre el llum li enlluerna la cara, amb les mans es tapa les orelles amb força i tanca els ulls com si no hi hagués demà. Aquest és el secret més ben guardat de la Sara: des de fa uns tres anys és incapaç d’adormir-se a les fosques i aquesta és la manera més senzilla i reconfortant que ha trobat per resguardar-se de la por que té quan se’n va a dormir cada nit.

La_noche_estrellada1
La nit estrellada, 1889, Vincent Van Gogh

 

Al cap d’una estona, quan la Sara ja dorm plàcidament, les seves mans, esgotades de tant esforç per tapar-se les orelles, es relaxen i cauen sobre els freds llençols. Llavors, és quan es troba caminant dolçament en un prat de clavells vermells i amb la llum natural del sol que li ressalta el bonic somriure de la cara. Es veu a ella mateixa: una nena de dotze anys, feliç i lluny dels misteris i les tragèdies que diàriament inunden la realitat sòrdida dels adults, una realitat de la qual ella n’és testimoni però que l’obliguen a viure amb la més absoluta innocència forçada que ja fa temps que va perdre. Voldria no despertar-se mai. Però, per sobre de tot, voldria no haver de dormir amb una llanterna.

I es fa de dia. La Sara es desperta alegre i entre lleganyes es dirigeix a la cuina per beure’s el suc de taronja que li prepara la mare. Sorprèn aquesta capacitat seva de llevar-se tan plena de joia després d’uns minuts en vetlla anit abans no va començar a somniar… I mai se n’adona, però quan s’aixeca del llit, la llanterna mai hi és. Potser és que no ha notat que cada matí el seu pare l’arreplega i la desa al calaix, abans no la desperta. El pare respecta la por de la seva filla i deixa que la visqui en silenci, perquè sap que fins i tot la persona més adulta i amb més experiència té temors que sovint la roseguen per dintre i que decideix viure secretament i en soledat, amb l’esperança que algun dia la llum de la lluna tingui més força que la foscor tenebrosa de la nit… I, és clar, sense llanternes ni braços cansats que serveixin de refugi.

Helena


One thought on “Pors secretes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s