Home, sweet home

“Qui perd els orígens, perd la identitat.”

Jo vinc d’un silenci, Raimon

Sempre havia trobat estrany que els meus pares parlessin de casa seu pensant en la casa on van créixer i on van viure durant tants anys de la seva vida. Però per fi he entès per quin motiu és així i per què no pot ser d’una altra manera.

La primera entrada del blog vaig titular-la Orígens, referint-me a l’inici d’aquest projecte que m’acompanya dia rere dia i, al mateix temps, al nom que vaig escollir per batejar-lo. Us parlava de la importància de saber qui som, què ens defineix i de tenir en compte qualsevol detall, per petit que sigui, a l’hora de configurar la nostra realitat. Doncs bé, si us pregunteu pels vostres orígens, segurament i de manera inevitable, us traslladareu a una casa situada a un carrer determinat d’un poble en concret i us vindrà a la ment la vostra família.

Quan penso en els meus orígens, la meva ment viatja molts anys enrere a aquells vespres d’estiu que eren la joia més preuada de tots els infants del meu carrer. Tanco el ulls i visc, de nou, els capvespres en els quals la nostra màxima preocupació era pujar a la vorera quan un de nosaltres cridava amb totes les seves forces “cotxeeeee!” perquè un automòbil estava disposat a trencar-nos el ritme del nostre joc. Sabíem que no teníem més remei que resignar-nos a aquest parèntesi emprenyador però necessari perquè ningú prengués mal. Em trasllado a aquelles tardes al taller del meu avi quan em feia joguines de fusta i m’explicava per a què servia un ribot. Veig les paradetes de braçalets i collarets fetes amb un tauló de fusta i uns cavallets a peu de carrer amb l’objectiu de fer el primer “caleró”. I  també visualitzo la meva àvia donant-me dues-centes pessetes d’amagat, oferint-me un donut o dient-me que vagi en compte amb els “autos” quan vaig en bicicleta amunt i avall del carrer.

img_20150328_150227
Arbúcies, primavera 2015

Aleshores, obro els ulls i la meva realitat és una altra de molt diferent. Ni pitjor, ni millor, simplement diferent i que s’adapta a les circumstàncies del moment. Fins fa relativament poc, sempre havia renegat de ser de poble i encara més de ser del poble que sóc: no hi havia res per algú com jo que tenia ganes de veure món i de poder-me vestir com em donés la gana sense tenir por al que diria tothom. En fer-me gran, m’he vist obligada a marxar a altres ciutats per estudiar i treballar, perquè allà d’on vinc no tinc oportunitats laborals que em permetin construir un futur. I ha estat després de tants anys de viure fora de casa que he estat conscient de la necessitat que tinc de tornar i de l’estima que tinc als meus orígens. I la prova és que cada cap de setmana pujo cap a casa meu a veure aquells que encara continuen arrelats a la meva terra cuidant-la i sentint-se-la seva. Potser he necessitat travessar més de deu carrers cada dia amb el semàfors fent pampallugues per apreciar la bellesa del meu poble i la seva gent, per respectar i aferrar-me fort a la calidesa que se’m transmet cada vegada que hi torno. Però sí, m’agrada tornar i trobar-me la veïna asseguda al banc del costat de casa, que es preocupi per mi i que s’hagi adonat que fa exactament tants dies que no em veu. M’agrada entrar al bar de sempre, trobar-me la gent de sempre i quedar amb la gent de sempre. I gaudeixo fent la carretera de corbes infinites que em porten a casa perquè la vegetació i el paisatge que m’envolta és simplement meravellós.

Vagi on vagi, tinc la certesa que casa meu, així, tan ortogràficament incorrecte i tan rabiosament vertader, ho serà de sempre i per sempre, perquè és allà on tot va començar i és allà on tot batega.

Helena

Anuncis

5 thoughts on “Home, sweet home

  1. Que maco Helena ! M’has fet pensar tant en els vespres a la plaça, aquella plaça encara sense asfaltar, on, com que en aquella època no teníem tele( molt sovint penso que per sort), hi passàvem hores i hores amb aquells amics de petits, alguns dels quals ja no hi són, o amb molts hem perdut el contacte. En definitiva, aquella plaça que com tu molt bé has definit, era “casa meu”.Gràcies un altre cop per regalar-nos els teus escrits.

    M'agrada

  2. Helena, mai no he entès gaire perquè la gent creu o pensa que estarà més bé en un altre lloc, amb una altra gent, fent una altra cosa,… Més aviat sempre he pensat, no sé si per poc atrevida, que el millor lloc és aquí, on sóc.

    Ara, això que dius ho he sentit dir moltes vegades, a molta gent. Gent que com tu han marxat, per acabar fent el mateix que haurien fet si es trobessin aquí -no vull dir que sigui el teu cas, ni el de tots-. Lluny d’uns carrers, d’una gent d’una casa, lluny del teu pare i la teu mare, lluny de casteu, en una paraula lluny.

    Jo vaig fer un intent, no perquè estigués descontenta del meu entorn, més aviat era una exploració. I no em va convèncer, no em va agradar el canvi. Jo era en funció de tot el que m’envoltava. Tot era massa important per perdre-ho, i vaig tornar. NO ME’N PENEDEIXO.

    Liked by 1 person

    1. Nuri, gràcies per les teves paraules. M’ha agradat això que dius que ets en funció del que t’envolta. És ben veritat. Per això fa un temps vaig decidir deixar de renegar dels meus orígens i de ser d’on sóc, perquè al cap i a la fi, tal com dic, allà és on tot va començar i on retorno sempre que puc, a casa meu, on hi ha aquell caliu que sé que no trobaré a enlloc més.
      És natural que quan una és jove decideixi marxar i descobrir món: hi ha persones que acaben congeniant amb aquest estil de vida i n’hi ha d’altres que necessiten tornar a les seves arrels. Tot és igual de respectable. Així que celebro que tu tornessis per quedar-t’hi i celebro tornar-hi sempre que ho necessito a veure els pares, els meus germans, els amics…

      Una abraçada 🙂 i gràcies per haver-me llegit!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s