Sentir-se enxaneta

“-Amunt, va! I fent esqueneta,

cap amunt hi pugen tots;

sols hi manca l’enxaneta

que abraça sa mare inquieta,

estremint-la amb llurs sanglots.”

Àngel Guimerà, L’enxaneta

 

castellers-vilafranca-xxiii-concurs-de-castells-de-tgn-octubre-2010
Castellers de Vilafranca. XXIII Concurs de Castells de Tarragona, octubre de 2010

Portaven molts dies d’assaig i, per fi, havia arribat el gran moment. Es trobava a la plaça de la ciutat vestida amb uns pantalons de cotó blanc, una camisa verda, una faixa negra que li cobria la cintura fins gairebé sota el pit i una cua mal feta però suficientment tibada perquè els cabells no li rellisquessin. Era la primera vegada que se sentia tan petita entre una multitud que animava i aplaudia molt enèrgicament. Amb les emocions a flor de pell va alçar la vista: feia un dia esplèndid i ella estava molt a prop de complir un dels seus somnis. Aleshores, amb el so de les gralles de fons, va començar a escalar aquells set pisos humans per convertir-se en el vuitè i permetre culminar el castell amb l’enxaneta.

Mentre escalava els cossos dels seus companys, va decidir no mirar avall perquè la por i els nervis no s’apoderessin d’ella. Coratjosa i valenta, pujava amb totes les seves forces i, alhora, notava amb les seves pròpies mans tot l’esforç que la resta de castellers posaven per aconseguir l’objectiu que s’havien proposat.

Va ser just quan l’enxaneta aixecava la mà per donar per carregat el castell quan es va adonar que les persones tenim tendència a pensar que si un dels castellers cau, la resta el segueixen. I si bé no deixa de ser una evidència i una certesa més que demostrables, ella preferia pensar que la força que cada casteller desprèn per aguantar tot el pes que té al damunt, no tremolar i aconseguir descarregar el castell amb èxit s’encomana, de manera que la resta del grup també batalla incansablement fins que l’enxaneta després d’escalar vuit o nou pisos arriba al cim.

Així és com, per primera vegada a la seva vida, mentre baixava del castell amb el cor bategant-li amb força i quasi plorant de felicitat, va percebre una realitat que va molt més enllà d’alçar un quatre de nou amb folre i manilles: la importància de nodrir-se de les virtuts de les totes les persones que ens envolten i de fer pinya quan es tracta de prendre decisions col·lectivament.

Va ser conscient que quan les persones fan, pensen i senten de manera col·lectiva és molt més senzill que les coses funcionin, i els castells n’eren un exemple clar. Fins llavors, ella sempre havia pensat que l’ésser humà tendia a ser egoista per naturalesa: “L’home és un llop per a l’home” deia Thomas Hobbes. Però, per sort, havia pogut comprovar que no sempre era així: a la fi havia palpat amb els cinc sentits la vertadera bondat humana, una bondat conjunta totalment lliure d’odi i fruit de la companyonia i el bon fer. Una bondat que sempre havia tingut l’esperança que existia però que, fins aleshores, no havia conegut. I va saber que això només és possible quan aquest grup de persones s’aprecien entre elles, estimen el que fan i les decisions sempre les prenen amb el cor, pensant en la resta, però també amb un bri de prudència per estar a l’alçada de les circumstàncies i no fer trontollar res ni a ningú.

Convertir-se en enxaneta no és una tasca fàcil i només és factible gràcies als molts pisos que es troben sota els peus de l’infant que, al final del castell, alça la mà per poder tocar el cel. I quan això passa s’ha de tenir molt clar que no es poden deixar escapar aquests castellers que han contribuït a fer la vida una mica més fàcil i més bonica i que, sobretot, han entès que la unió fa la força però també ens fa una mica més lliures.

 

*A les meves enxanetes particulars que, malgrat les tremolors, es mantenen dretes i fermes: Almudena, Andrea, David, Alba, Cris, Víctor, Emili, Tamar i Sheila.

 

Helena

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s